Dissabte 1 d'abril 2017.
Sortim a les 13:30h caminant d'Espot (pàrquing Bombers) amb els esquís a l'esquena. L'asfalt està net de neu. No hi ha cap pressa. Dia ennuvolat, petites estones de sol i borrufa. Tot just passat el pàrquing de Prat Pierrot (tancat i colgat de neu - l'obren per Setmana Santa) trobem a l'esquerra el desviament de la pista cap al JM Blanc. La pista està totalment innivada i ens posem els esquís. Neu verge del dia abans, molt humida. Neu continua durant molta estona. Abans del túnel (2016m) ja ens descalcem els esquís unes quantes vegades, i durant la següent estona llarga, per l'orientació sud-est, això serà una constant empipadora. Neu molt humida. Comença a nevar amb ganes. Triguem unes 4:30 hores en arribar al refugi. Son les 18:00h. 1045m de desnivell positiu. Ens trobem a companys i amics del curs d'Alpinisme del Club Muntanyenc Sant Cugat. Una bona colla. Avui el refugi està col·lapsat per santcugatencs ;-)
Refugi "Josep Maria Blanc" del CEC acollidor i ben portat. Ja era hora que obrissin d'una manera lògica amb condicions hivernals, al igual que els seus refugis veïns del Parc i resta de Pirineu.
Llar de foc i estufes estratègiques. Bon sopar. Converses de refugi. A dormir mentre escoltem el fort vent de l'exterior.

Diumenge 2 d'abril 2017.
Esmorzem a les 7:00h. Cel ennuvolat, vent fort, borrufa, estones de sol, estones de neu, fred, per triar i remenar,... de moment el cim és incert.
Neu nova. Obrim traça... visca! Creuem l'Estany Tort de Peguera cap al nord. Tombem a l'oest, passem per sobre de l'Estany de la Cabana, Estany Amagat, Escondit... i ens quedem sota del coll de la Valleta Seca, on anirem després del cim. Fantàstic paisatge amb estones màgiques de sol. Posem ganivetes els que encara no les portàvem. Primer anem cap al Coll que està entre el cim de la Valleta Seca i el Monestero. Fa fred. Al Coll (2.790m) tenim un petit debat si continuem amb esquís o no... finalment amb grampons i piolet pugem l'última pala dreta fins al cim del Pic de Monestero (2.878m). Els últims metres per uns grans blocs de roca sense complicacions. Cim. Fotos, somriures i llaminadures varies. Avui algú celebra anys!!
Baixem fins al coll i posem esquís. Sortint del coll, fem just 3 viratges (no més) i sense perdre alçada fem un llarg flanqueig (esquerra) fins al coll de la Valleta Seca. Al final hem de remar 1 minut, no més.
Coll de la Valleta Seca o Coll de Fonguera (2.723m). Bones vistes del Encantats i de la Valleta Seca. Emocionant i gens decebedor, el moment de treure el nas cap a la pendent. Fa bona pinta. Sortida dreta i estreta. S3 obligat. Bona neu. Baixem un per un, sense presses. Alguns baixem derrapant el pas més estret sense problemes.
Ens trobem 2 tipus de neu tota l'estona, neu nova i neu dura/ventada. Costa trobar (al que escriu) un bon ritme de viratges. Tanmateix, gaudim de la baixada.
Tot just arribem al començament del bosc dels Fangassals, i per "temptacions de neu" baixem fins al fons de la Vall del riu Monestero (el camí de Carros de Foc). Error! El bosc es va fent més espès. Esquí senglar. Molta cunya, arbres i riu. No ha arribat a nivell d'encigalada, divertit, però potser podríem haver continuat per la falda dels Encantats, pel bosc de Samboiné fins al refugi de l'Ernest Mallafré.
Arribem al Estany de Sant Maurici pel pont de l'Olla. Pàrquing dels Taxis. Per unanimitat i sense cap mala consciencia agafem 2 taxis fins a Espot (5,25€/persona).

Dinem a Espot i ens saludem amb els amics infatigables de Cegesqui, que també porten un bon somriure a la cara ;-)

Bon cap de setmana d'esquí de muntanya!

Sortida d'11 esquiadors de muntanya del Grup Pelldefoca del Club Muntanyenc Sant Cugat.
Josan, Romà, Carmela, Ferran, Raimon, Joaquim, Carles, Carme, Ramon, Anna i Ernest.